Es diu que posposar l’alarma és un hàbit perjudicial per a la salut.
Què hi ha de cert en això?
L’alarma del despertador és un suport essencial per a moltes persones, dissenyada per ajudar-nos a despertar i començar el dia a temps. La seva eina més perillosa és el botó que ens ofereix uns minuts més sota els llençols abans d’aixecar-nos i començar el dia nou: el botó de posposar.
Semblaria que posposar l’alarma brinda més temps de son, una cosa inofensiva per a la salut.
La realitat és que no sempre és així. El primer factor clau rau en si ens tornem a dormir o no. Si posposem l’alarma com a estratègia per aclarir-nos a poc a poc i tenir uns minuts de calma abans d’aixecar-nos, només es tractaria d’un moment de tranquil·litat sense inconvenients per a la salut. En canvi, concebre’l com un temps de son extra és en certa manera un error, ja que adormir-se i tornar-se a despertar en tan poc temps altera el son i aquest deixa de ser reparador. Concretament, no s’allarga el cicle del somni sinó que n’inicia un de nou i s’interromp al cap de pocs minuts, fent que ens despertem més cansats.
A més de l’assumpte de tornar o no a adormir-se, hi ha el nombre de vegades que es fa servir l’eina. Generalment, aquests cinc minuts extra no són més que un parany en què caiem una vegada i una altra. Cinc minuts, deu, quinze, vint… fins que ens trobem amb presses per arribar a temps. Posposar l’alarma diverses vegades envia una sèrie de senyals confosos per al cervell, vam interrompre repetidament el cicle natural del son i el despertar al que el nostre cos s’ha acostumat, generant encara més somnolència.A més, si perllonguem en excés aquesta dinàmica, entrem en un cicle de procrastinació.
Generalment, ajornar tasques dificulta la presa de decisions, l’afrontament dels problemes, en definitiva, que siguem resolutius i eficaços. Caure en l’engany que uns minuts més faran que estiguem llestos per a tot això només retarda l’inici del dia, de les nostres responsabilitats, dels nostres objectius, a què igualment haurem de fer front. Com a desenllaç, començar el dia amb presses, només acaba produint més estrès.
D’altra banda, posposar diverses vegades l’alarma és especialment nociu per a les persones propenses al pensament obsessiu. Els que experimenten ansietat pel començament del dia i el que se’ls pot presentar tendeixen a anticipar-se i preocupar-se abans que passi alguna cosa. En aquests casos, posposar l’alarma és l’aliat que proporciona un moment de calma en evitar enfrontar el desafiament del dia. Per tant, el pensament anticipatori pot fomentar la tendència a posposar l’alarma, endarrerint l’afrontament de les preocupacions i produint una falsa sensació de control i tranquil·litat. En resum, posposar l’alarma es pot convertir en un problema quan la persona es veu incapaç d’emprendre les activitats.
Comentats els punts anteriors, podem afirmar que posposar l’alarma és una arma de doble tall que comporta més riscos que avantatges. Suposa un dany per a la qualitat del son, és un repte per a la responsabilitat i repercuteix negativament a la nostra activitat diària.
Si tot i així fóssim partidaris de mantenir aquesta pràctica, hauríem de procurar posposar una sola alarma, desvetllar-nos progressivament i no convertir-ho en un costum.
ANNA POUS VIÑAS
Psicóloga General Sanitaria
Colegiada nº 24.910
