Què tractem

DEPRESSIÓ I ESTAT D'ÀNIM

Depressió:

Criteris diagnòstics:

A. Cinc (o més) dels símptomes següents han estat presents durant el mateix període de dues setmanes i representen un canvi de el funcionament previ; a l’almenys un dels símptomes és (1) estat d’ànim deprimit o (2) pèrdua d’interès o de plaer. Nota: No incloure símptomes que es poden atribuir clarament a una altra afecció mèdica.

  1.  Estat d’ànim deprimit la major part del dia, gairebé cada dia, segons es desprèn de la informació subjectiva (p. ex. se sent trist, buit, sense esperança) o de l’observació per part d’altres persones (p. Ex. se li veu plorós).Nota: En nens i adolescents, l’estat d’ànim pot ser irritable.
  2. Disminució important de l’interès o el plaer per totes o gairebé totes les activitats     la major part del dia, gairebé cada dia (com es desprèn de la informació subjectiva o de l’observació).
  3. Pèrdua important de pes sense fer dieta o augment de pes (p. Ex., Modificació de més d’un 5% del pes corporal en un mes) o disminució o augment de la gana gairebé cada dia. Nota: En els nens, considerar el fracàs per a l’augment de pes esperat.
  4. Insomni o hipersòmnia gairebé cada dia.
  5. Agitació o retard psicomotor gairebé cada dia (observable per part d’altres, no simplement la sensació subjectiva d’inquietud o d’alentiment).
  6. Fatiga o pèrdua d’energia gairebé cada dia.
  7. Sentiment d’inutilitat o culpabilitat excessiva o inadequada (que pot ser delirant) gairebé cada dia (no simplement el autoretret o culpa per estar malalt).
  8. Disminució de la capacitat per pensar o concentrar-se, o per prendre decisions, gairebé tots els dies (a partir de la informació subjectiva o de l’observació per part d’altres persones).

B. Pensaments de mort recurrents (no només por a morir), idees suïcides recurrents sense un pla determinat, intent de suïcidi o un pla específic per fer-ho.

Els símptomes causen malestar clínicament significatiu o deteriorament en el social, laboral o altres àrees importants del funcionament.

C. L’episodi no es pot atribuir als efectes fisiològics d’una substància o d’una altra afecció mèdica.

TRASTORNS D'ANSIETAT I FOBIES

Fòbia:

1.- Por o ansietat intensa per un objecte o situació específica (p. Ex., Volar, ara, animals, administració d’una injecció, veure sang). Nota: En els nens, la por o l’ansietat es pot expressar amb plor, rabietes, quedar-se paralitzats o aferrar-se.

2.- L’objecte o la situació fòbica gairebé sempre provoca por o ansietat immediata.

3.- L’objecte o la situació fòbica s’evita o resisteix activament amb por o ansietat intensa.

4.- La por o l’ansietat és desproporcionat al perill rea! que planteja l’objecte o situació específica i als el context sociocultural.

5.- La por, l’ansietat o l’evitació és persistent, i dura típicament sis o més mesos.

6.- La por, l’ansietat o l’evitació causa malestar clínicament significatiu o deteriorament en el social, laboral o altres àrees importants del funcionament.

7.- L’alteració no s’explica millor pels símptomes d’un altre trastorn mental, com la por, l’ansietat i l’evitació de situacions associades a símptomes tipus pànic o altres símptomes incapacitants (com en l’agorafòbia), objectes o situacions relacionats amb obsessions (com en el trastorn obsessiu-compulsiu), record de successos traumàtics (com en el trastorn d’estrès posttraumàtic), deixar la llar o separació de les figures d’afecció (com en el trastorn d’ansietat per separació), o situacions socials (com en el trastorn d’ansietat social).

 

Fòbia social:

1.- Por o ansietat intensa en una o més situacions socials en què l’individu està exposat ai possible examen per part d’altres persones. Alguns exemples són les interaccions socials (p. Ex., Mantenir una conversa, reunir-se amb persones estranyes), ser observat (p. Ex., Menjant o bevent) i actuar davant d’altres persones (p. Ex., Donar una xerrada) . Nota: En els nens, l’ansietat es pot produir en les reunions amb individus de la seva mateixa edat i no solament en la interacció amb els adults.

2.- L’individu té por d’actuar de certa manera o de mostrar símptomes d’ansietat que es valorin negativament (és a dir, que el humiliïn o s’avergonyeixin, que es tradueixi en rebuig o que ofengui a altres persones). C. Les situacions socials gairebé sempre provoquen por o ansietat. Nota: En els nens, la por o l’ansietat es pot expressar amb plor, rabietes, quedar paralitzats, aferrar-se, encongir o el fracàs de parlar en situacions socials.

3.- Les situacions socials s’eviten o resisteixen amb por o ansietat intensa.

4.- La por o l’ansietat són desproporcionats a l’amenaça real plantejada per la situació social i al context sociocultural.

5.- La por, l’ansietat o l’evitació és persistent, i dura típicament sis o més mesos.

6.- La por, l’ansietat o l’evitació causa malestar clínicament significatiu o deteriorament en el social, laboral o altres àrees importants del funcionament.

7.- La por, l’ansietat o l’evitació no es poden atribuir als efectes fisiològics d’una substància (p. Ex., Una droga, un medicament) ni a una altra afecció mèdica.

8.- La por, l’ansietat o l’evitació no s’expliquen millor pels símptomes d’un altre trastorn mental, com el trastorn de pànic, el trastorn dismòrfic corporal o un trastorn de l’espectre autista.

9.- Si hi ha una altra malaltia (p. Ex., Malaltia de Parkinson, obesitat: desfiguració deguda a cremades o lesions), la por, l’ansietat o l’evitació han d’estar clarament no relacionats amb aquesta o ser excessius.

 

Trastorn de pànic:

A- Atacs de pànic imprevistos recurrents; Un atac de pànic és l’aparició sobtada de por intensa o de malestar intens que aconsegueix la seva màxima expressió en minuts i durant aquest, temps es produeixen quatre (o més) dels símptomes següents: Nota: L’aparició sobtada es pot produir des d’un estat de calma o des d’un estat d’ansietat.

1.- Palpitacions, rebombori de cor c acceleració de la freqüència cardíaca.
2.- Sudoració.
3.- Tremolor o sacsejades.
4.- Sensació de dificultat per respirar o d’asfíxia.
5.- Sensació d’ofec.
6.- Dolor o molèsties al tòrax.
7.- Nàusees o malestar abdominal.
8.- Sensació de mareig, inestabilitat, atordiment o desmai.
9.- Calfreds o sensació de calor.
10.- Parestèsies (sensació d’entumiment o de formigueig).
11.- Desrealització (sensació d’irrealitat) o despersonaiízació (separar d’un mateix).
12.- Por a perdre el control o de “tornar-se boig».
13.- Por a morir. Nota: Es poden observar símptomes específics de la cultura (p. Ex., Acúfens, mal de coll, mal de cap, crits o plor incontrolable). Aquests símptomes no compten com un dels quatre símptomes requerits.

B- A el menys a un dels atacs l’ha seguit a el mes (o més) un o els dos fets següents:

1.- Inquietud o preocupació contínua sobre altres atacs de pànic o de les seves conseqüències (p. Ex., Pèrdua de control, tenir un atac a el cor, “tornar-se boig”).
2.- Un canvi significatiu de mala adaptació en el comportament relacionat amb els atacs (p. Ex .; comportaments destinats a evitar els atacs de pànic, com evitació de l’exercici o de les situacions no familiars).

C- L’alteració no es pot atribuir als efectes fisiològics d’una substància (p. Ex., Una droga, un medicament) ni a una altra afecció mèdica (p. Ex., Hipertiroïdisme, trastorns cardiopulmonars).

D- L’alteració no s’explica millor per un altre trastorn mental (p. Ex., Els atacs de pànic no es produeixen únicament en resposta a situacions socials temudes, com en el trastorn d’ansietat social, en resposta a objectes o situacions fòbiques concrets, com en la fòbia específica, en resposta a obsessions, com en el trastorn obsessiu-compulsiu, en resposta a records de successos traumàtics, com en el trastorn d’estrès posttraumàtic, o en resposta a la separació de figures d’afecció, com en el trastorn d’ansietat per separació).

 

Agorafòbia:

A- Por o ansietat intensa sobre dos (o més) de les cinc situacions següents:

1.- Ús del transport públic (p. Ex., Automòbils, autobusos, trens, vaixells, avions).
2.- Estar en espais oberts (p. Ex., Zones d’estacionament, mercats, ponts).
3.- Estar en llocs tancats (p. Ex., Botigues, teatres, cinemes).
4.- Fer cua o estar enmig d’una multitud.
5.- Estar fora de casa sol.

B- L’individu té por o evita aquestes situacions a causa de la idea que escapar seria difícil o podria no disposar d’ajuda si apareixen símptomes tipus pànic o altres símptomes incapacitants o enutjosos (p. Ex., Por de caure en les persones d’edat avançada, por a la incontinència).

C- Les situacions agorafòbiques gairebé sempre provoquen por o ansietat.

D- Les situacions agorafòbiques s’eviten activament, requereixen la presència d’un acompanyant o es resisteixen amb por o ansietat intensa.

I- La por o l’ansietat és desproporcionat a el perill real que plantegen les situacions agorafòbiques i al context sociocultural.

F- La por, l’ansietat o l’evitació és continu, i dura típicament sis o més mesos.

G- La por, l’ansietat o l’evitació causen malestar clínicament significatiu o deteriorament en el social, laboral o altres àrees importants del funcionament.

H- Si hi ha una altra afecció mèdica (p. Ex., Malaltia intestinal inflamatòria, malaltia.

Trastorn d’ansietat:

A- Ansietat i preocupació excessiva (anticipació aprensiva), que es produeix durant més dies els que ha estat absent durant un mínim de sis mesos, en relació amb diversos successos o activitats (com en l’activitat laboral o escolar).

B- A l’individu li és difícil controlar la preocupació.

C- L’ansietat i la preocupació s’associen a tres (o més) dels sis símptomes següents (i menys alguns símptomes han estat presents durant més dies dels que han estat absents durant els últims sis mesos): Nota: En els nens només es requereix un ítem.

1.- Inquietud o sensació d’estar atrapat o amb els nervis de punta.
2.- Facilitat per fatigar-se. Dificultat per concentrar-se o quedar-se amb la ment en blanc.
3.- Irritabilitat.
4.- Tensió muscular.
5.- Problemes de son (dificultat per adormir o per continuar dormint, o somni inquiet i insatisfactori).

D- L’ansietat, la preocupació o els símptomes físics causen malestar clínicament significatiu deteriorament en el social, laboral o altres àrees importants del funcionament.

E- L’alteració no es pot atribuir als efectes fisiològics d’una substància (p. Ex., Una droga o un medicament) ni a una altra afecció mèdica (p. Ex. Hipertiroïdisme).

F- L’alteració no s’explica millor per un altre trastorn mental (p. Ex., Ansietat o preocupació de tenir atacs de pànic en el trastorn de pànic, valoració negativa en el trastorn d’ansietat social (fòbia social), contaminació o altres obsessions en el trastorn obsessiu-compulsiu, separació de les figures d’afecció en el trastorn d’ansietat per separació, recordo de successos traumàtics en el trastorn d’estrès posttraumàtic, augment de pes en l’anorèxia nerviosa, dolències físiques en el trastorn de símptomes somàtics, percepció de imperfeccions en el trastorn dismòrfic corporal, tenir una malaltia greu en el trastorn d’ansietat per malaltia, o el contingut de creences delirants en l’esquizofrènia o el trastorn delirant.

somáticos, percepción de imperfeccionéis en el trastorno dismórfico corporal, tener una enfermedad grave en el trastorno de ansiedad por enfermedad, o el contenido de creencias delirantes en la esquizofrenia o el trastorno delirante.

ESQUIZOFRÈNIA I PSICOSI

Esquizofrènia:

A- Dos (o més) dels símptomes següents, cadascun d’ells present durant una part significativa de temps durant un període d’un mes. A l’almenys un d’ells ha de ser (1), (2) o (3):

1.-Deliris.
2.-Al·lucinacions.
3.-Discurs desorganitzat (p. Ex., Disgregació o incoherència freqüent).
4.-Comportament molt desorganitzat o catatònic.
5.- Símptomes negatius (és a dir, expressió emotiva disminuïda o abúlia).

B- Durant una part significativa de el temps des de l’inici del trastorn, el nivell de funcionament en un o més àmbits principals, com el treball, les relacions interpersonals o la cura personal, està molt per sota de el nivell assolit abans de l’inici (o quan comença en la infància o l’adolescència, fracassa la consecució del nivell esperat de funcionament interpersonal, acadèmic o laboral).

C- Els signes continus del trastorn persisteixen durant un mínim de sis mesos. Aquest període de sis mesos ha d’incloure al menys un mes de símptomes que compleixin el Criteri A (és a dir, símptomes de fase activa) i pot incloure períodes de símptomes prodròmics o residuals. Durant aquests períodes prodròmics o residuals, els signes del trastorn es poden manifestar únicament per símptomes negatius o per dos o més símptomes enumerats en el Criteri A presents de forma atenuada (p. Ex., Creences estranyes, experiències perceptives inhabituals).

D- S’han descartat el trastorn esquizoafectiu i el trastorn depressiu o bipolar amb característiques psicòtiques perquè 1) no s’han produït episodis maníacs o depressius majors de forma concurrent amb els símptomes de fase activa, o 2) si s’han produït episodis de l’estat de ànim durant els símptomes de fase activa, han estat presents només durant una mínima part de la durada total dels períodes actiu i residual de la malaltia.

E- El trastorn no es pot atribuir als efectes fisiològics d’una substància (p. Ex., Una droga o medicament) o a una altra afecció mèdica.

F- Si hi ha antecedents d’un trastorn de l’espectre autista o d’un trastorn de la comunicació d’inici en la infància, el diagnòstic addicional d’esquizofrènia només es fa si els deliris o al·lucinacions notables, a més dels altres símptomes requerits per a l’esquizofrènia, també són presents durant un mínim d’un mes.


Trastorn Esquizoafectiu:

A- Un període ininterromput de malaltia durant el qual hi ha un episodi més de l’estat d’ànim (maníac o depressiu major) concurrent amb el Criteri A d’esquizofrènia. Nota: L’episodi depressiu major ha d’incloure el Criteri A1: Depressió de l’estat d’ànim.

B- Deliris o al·lucinacions durant dos o més setmanes en absència d’un episodi major de l’estat d’ànim (maníac o depressiu) durant tot el curs de la malaltia.

C- Els símptomes que compleixen els criteris d’un episodi major de l’estat d’ànim són presents durant la major part de la durada total de les fases activa i residual de la malaltia.

D- El trastorn no es pot atribuir a l’efecte d’una substància (p. Ex., Una droga o medicament) o a una altra afecció mèdica.


Trastorn psicòtic induït per substàncies:

A- Presència d’un o dels dos símptomes següents:

1.- Deliris.
2.- Al·lucinacions.

B- Hi ha proves a partir de la història clínica, l’exploració física o les proves de laboratori de (1) i (2):

1.- Símptomes del Criteri A desenvolupats durant o poc després de la intoxicació o abstinència de la substància o després de l’exposició a un medicament.
2.- La substància / medicament implicat pot produir els símptomes del Criteri A.

C- El trastorn no s’explica millor per un trastorn psicòtic no induït per substàncies / medicaments. Aquestes proves d’un trastorn psicòtic independent poden incloure el següent: Els símptomes van ser anteriors a l’inici de l’ús de la substància / medicament; els símptomes persisteixen durant un període important (p. ex., aproximadament un mes) després de la cessació de l’abstinència aguda o intoxicació greu; o hi ha altres proves d’un trastorn psicòtic independent no induït per substàncies / medicaments (p. ex., antecedents d’episodis recurrents no relacionats amb substàncies / medicaments).

D- El trastorn no es produeix exclusivament durant el curs d’un delirium.

E- El trastorn causa malestar clínicament significatiu o deteriorament en els àmbits social, laboral o altres camps importants del funcionament.

TRASTORNS DE PERSONALITAT

Trastorn de personalitat esquizoide:

A- Patró dominant de desinterès en les relacions socials i poca varietat d’expressió de les emocions en contextos interpersonals que comença en les primeres etapes de l’edat adulta i està present en diversos contextos, i que es manifesta per quatre (o més) dels següents fets:

1.- No vol ni gaudeix les relacions íntimes, inclòs el formar part d’una família.
2.- Gairebé sempre tria activitats solitàries.
3.- Mostra poc o cap interès en tenir experiències sexuals amb una altra persona.
4.- Gaudeix amb poques o amb cap activitat.
5.- No té amics íntims ni confidents a part dels seus familiars de primer grau.
6.- Es mostra indiferent a les lloances o a les crítiques dels altres.
7.- Es mostra emocional ment fred, amb desinterès o amb afectivitat plana.

B- No es produeix exclusivament en el curs de l’esquizofrènia, un trastorn bipolar o un trastorn depressiu amb característiques psicòtiques, un altre trastorn psicòtic o un trastorn de! espectre autista, i no es pot atribuir als efectes fisiològics d’una altra afecció mèdica.

Trastorn Antisocial de la Personalitat:

A- Patró dominant d’inatenció i vulneració dels drets dels altres; que es produeix des d’abans dels 15 anys d’edat, i que es manifesta per tres (o més) dels següents fets:

1.- Incompliment de les normes socials respecte als comportaments legals, que es manifesta per actuacions repetides que són motiu de detenció.
2.- Engany, que es manifesta per mentides repetides, utilització d’àlies o estafa per profit o plaer personal.
3.- Impulsivitat o fracàs per planejar amb antelació.
4.- Irritabilitat i agressivitat, que es manifesta per baralles o agressions físiques repetides.
5.- Desatenció imprudent de la seguretat pròpia o dels altres.
6.- Irresponsabilitat constant, que es manifesta per la incapacitat repetida de mantenir un comportament laboral coherent o complir amb les obligacions econòmiques.
7.- Absència de remordiment, que manifesta amb indiferència o racionalització de el fet d’haver ferit, maltractat o robat a algú.

B- L’individu té com a mínim 18 anys.

C- Clares evidències de la presència d’un trastorn de conducta.

D- El comportament antisocial no es produeix exclusivament en el curs d’una esquizofrènia o d’un trastorn bipolar.

Trastorn límit de la personalitat:

Patró dominant d’inestabilitat de les relacions interpersonals, de l’autoimatge i dels afectes, i impulsivitat intensa, que comença en les primeres etapes de l’edat adulta i està present en diversos contextos, i que es manifesta per cinc (o més) dels següents fets:

1.- Esforços desesperats per evitar el desemparament real o imaginat.
2.- Patró de relacions interpersonals inestables i intenses que es caracteritza per una alternança entro els extremes d’idealització i de devaluació.
3.- Alteració de la identitat: inestabilitat intensa i persistent de l’autoimatge i de el sentit del jo. Impulsivitat en dues o més àrees que són potencialment autolesives (p. ex., despeses, sexe, drogues, conducció temerària, afartaments alimentaris.
4.- Comportament, actitud o amenaces recurrents de suïcidi, o conductes autolesives.
5.- Inestabilitat afectiva a causa d’una notable reactivitat l’estat d’ànim (p. Ex., Episodis intensos de disfòria, irritabilitat o ansietat que solen durar unes hores i, poques vegades, més d’un dia).
6.- Sensació crònica de buit.
7.- Ira Inapropiada i intensa o dificultats per controlar ira (p. ex., exhibició freqüent de mal geni, enuig constant, baralles físiques recurrents).
8.- Ideació paranoide transitòria relacionada amb l’estrès o símptomes dissociatius greus.

Trastorn de la personalitat histriònica:

Patró dominant d’emotivitat excessiva i de recerca d’atenció, que comença en les primeres etapes de l’edat adulta i està present en diversos contextos, i que es manifesta per cinc (o més) dels següents fets:

1.- Se sent incòmode en situacions en què no és el centre d’atenció.
2.- La interacció amb els altres es caracteritza sovint per un comportament sexual ment seductor o provocatiu inapropiat.
3.- Presenta canvis ràpids i expressió plana de les emocions.
4.- Utilitza constantment l’aspecte físic per atreure l’atenció.
5.- Té un estil de parlar que es basa excessivament en les impressions i que no té detalls.
6.- Mostra autodramatizació, teatralitat i expressió exagerada de l’emoció.
7.- És suggestionable (és a dir, fàcilment influenciable pels altres o per les circumstàncies).
8.- Considera que les relacions són més estretes del que són en realitat.

DISFUNCIONS SEXUALS

Ejaculació retardada:

A- S’ha de experimentar algun dels següents símptomes en gairebé totes o totes les ocasions, (aproximadament 75-100%) de l’activitat sexual en parella (en situacions i contextos concrets o, si és generalitzada, en tots els contextos) i sense que l’individu desitgi el retard:

1.- Retard marcat de l’ejaculació.
2.- Infreqüència marcada o absència d’ejaculació.

B- Els símptomes del Criteri A han persistit durant uns sis mesos com a mínim.

C- Els símptomes del Criteri A provoquen un malestar clínicament significatiu en l’individu.

D- La disfunció sexual no s’explica millor per un trastorn mental no sexual o com a conseqüència d’una alteració greu de la relació o altres factors estressants significatius, i no es pot atribuir a l’efecte d’una substància / medicament o a una altra afecció mèdica.

Trastorn erèctil:

A- Si més no s’ha de experimentar un dels tres símptomes següents en gairebé totes o totes les ocasions (aproximadament 75-100%) de l’activitat sexual en parella (en situacions-contextos concrets o, si és generalitzada, en tots els contextos):

1.- Dificultat marcada per aconseguir una erecció durant l’activitat sexual.
2.-Dificultat marcada per mantenir l’erecció fins a finalitzar l’activitat sexual.
3.- Reducció marcada de la rigidesa de l’erecció.

B- Els símptomes del Criteri A han persistit durant uns sis mesos com a mínim.

C- Els símptomes del Criteri A provoquen un malestar clínicament significatiu en l’individu.

D- La disfunció sexual no s’explica millor per un trastorn mental no sexual o com a conseqüència d’una alteració greu de la relació o altres factors estressants significatius, i ens | pot atribuir a l’efecte d’una substància / medicació o a una altra afecció mèdica.

Trastorn orgàsmic femení:

A- Si més no s’ha de experimentar un dels símptomes següents en gairebé totes o totes les ocasions (aproximadament 75-100%) de l’activitat sexual (en situacions i contextos concrets o, si és generalitzada, en tots els contextos):

1.- Retard marcat, infreqüència marcada o absència d’orgasme.
2.- Reducció marcada de la intensitat de les sensacions orgàsmiques.

B- Els símptomes del Criteri A han persistit durant uns sis mesos com a mínim.

C- Els símptomes del Criteri A provoquen un malestar clínicament significatiu en la persona.

D- La disfunció sexual no s’explica millor per un trastorn mental no sexual o com a conseqüència d’una alteració greu de la relació (p. Ex., Violència de gènere) o altres factors estressants significatius i no es pot atribuir a l’efecte d’una substància / medicament.

Trastorn d’interès sexual femení:

A- Absència o reducció significativa de l’interès / excitació sexual femenina, que es manifesta com a mínim per una de les tres següents:

1.- Interès absent o reduït en l’activitat sexual.
2.- Fantasies o pensaments sexuals o eròtics absents o reduïts.
3.-Inici reduït o absent de l’activitat sexual i habitualment no receptiva als intents de la parella per iniciar-la.
4.- Excitació o plaer sexual absent o reduït durant l’activitat sexual en gairebé totes o totes les ocasions (aproximadament 75-100%} de l’activitat sexual en parella (en situacions i contextos concrets o, si és generalitzada, en tots els contextos).
5.- Excitació o plaer sexual s’absenta o reduït en resposta a qualsevol invitació sexual o eròtica, interna o externa (p. Ex., Escrita, verbal, visual). 6. Sensacions genitals o no genitals absents o reduïdes durant l’activitat sexual en gairebé totes o totes les ocasions (aproximadament 75-100%) de l’activitat sexual en parella (en situacions i contextos concrets o, si és generalitzada, en tots els contextos ).

B- Els símptomes del Criteri A han persistit durant uns sis mesos com a mínim.

C- Els símptomes del Criteri A provoquen un malestar clínicament significatiu en l’individu.

D- La disfunció sexual no s’explica millor per un trastorn mental no sexual o com a conseqüència d’una alteració greu de la relació (p. Ex., Violència de gènere) o altres factors estressants significatius i no es pot atribuir a l’efecte d’una substància /medicament o un altra afecció mèdica.

Trastorn per dolor a la penetració:

Trastorn de dolor genital-pèlvic / penetració

A- Dificultats persistents o recurrents amb una (o més) de les següents:

1.- Penetració vaginal durant les relacions.
2.- Marcat dolor vulvovaginal o pèlvic durant les relacions vaginals o els intents de penetració.
3.- Marcat temor o ansietat de sentir dolor vulvovaginal o pelvià abans, durant o com a resultat de la penetració vaginal.
4.- Tensió o contracció marcada dels músculs de terra pèlvic durant l’intent de penetració vaginal.

B- Els símptomes del Criteri A han persistit durant uns sis mesos com a mínim.

C- Els símptomes del Criteri A provoquen un malestar clínicament significatiu en l’individu.

D- La disfunció sexual no s’explica millor per un trastorn mental no sexual o com a conseqüència d’una alteració greu de la relació (p. Ex., Violència de gènere) o altres factors estressants significatius, i no es pot atribuir a l’efecte de una substància / medicament o un altra afecció mèdica.

Ejaculació prematura (precoç):

1.- Un patró persistent o recurrent en què l’ejaculació produïda durant l’activitat sexual en parella succeeix aproximadament en el minut següent a la penetració vaginal i abans que ho desitgi l’individu. Nota: Tot i que el diagnòstic d’ejaculació prematura (precoç) es pot aplicar a individus que practiquen activitats sexuals no vaginals, no s’han establert criteris específics de durada en aquestes activitats.

2.- El símptoma del Criteri A ha d’haver estat present almenys durant sis mesos i s’ha de experimentar en gairebé totes o totes les ocasions (aproximadament 75-100%) de l’activitat sexual (en situacions i contextos concrets o, si és generalitzat, en tots els contextos).

3.- El símptoma del Criteri A provoca un malestar clínicament significatiu a l’individu.

4.- La disfunció sexual no s’explica millor per un trastorn mental no sexual o com a conseqüència d’una alteració greu de la relació o altres factors estressants significatius, i no es pot atribuir a l’efecte d’una substància / medicament o a una altra afecció mèdica.

TRASTORNS DE LA CONDUCTA ALIMENTÀRIA

Anorèxia nerviosa:

1.- Restricció de la ingesta energètica en relació amb les necessitats, que condueix a un pes corporal significativament baix amb relació a l’edat, el sexe, el curs de el desenvolupament i la salut física. Pes significativament baix es defineix com un pes que és inferior al mínim normal o, en nens i adolescents, inferior al mínim esperat.

2.- Por intensa a guanyar pes o a engreixar, o comportament persistent que interfereix en l’augment de pes, fins i tot amb un pes significativament baix.

3.- Alteració en la forma en què un mateix percep el seu propi pes o constitució, influència impròpia del pes o la constitució corporal en l’autoavaluació, o manca persistent de reconeixement de la gravetat de el baix pes corporal actual.

Bulímia nerviosa:

A- Episodis recurrents d’afartaments. Un episodi d’afartament es caracteritza pels dos fets següents:

 

1.- Ingestió, en un període determinat (p. Ex., Dins d’un període qualsevol de dues hores), d’una quantitat d’aliments que és clarament superior a la que la majoria de les persones ingeririen en un període similar en circumstàncies semblants.

2.- Sensació de manca de control sobre el que s’ingereix durant l’episodi (p. Ex., Sensació que no es pot deixar de menjar o controlar el que s’ingereix o la quantitat del que s’ingereix).

B- Comportaments compensatoris inapropiats recurrents per evitar el. augment de pes, com el vòmit autoprovocat, l’ús incorrecte de laxants, diürètics o altres medicaments, el dejuni o l’exercici excessiu.

C- Els afartaments i els comportaments compensatoris inapropiats es produeixen, de mitjana, al menys una vegada a la setmana durant tres mesos.

D- L’autoavaluació es veu indegudament influïda per la constitució i el pes corporal.

E- L’alteració no es produeix exclusivament durant els episodis d’anorèxia nerviosa.

TOC: TRASTORN OBSESSIU-COMPULSIU

A- Presència d’obsessions, compulsions o totes dues: Les obsessions es defineixen per (1) i (2):

1.- Pensaments, impulsos o imatges recurrents i persistents que s’experimenten, en algun moment durant el trastorn, com intruses o no desitjades, i que en la majoria dels subjectes causen ansietat o malestar important.
2.- El subjecte intenta ignorar o suprimir aquests pensaments, impulsos o imatges, o neutralitzar-los amb algun altre pensament o acte (és a dir, fent una compulsió). Les compulsions es defineixen per (1) i (2): Comportaments (p. Ex., Rentar-se les mans, ordenar, comprovar les coses) o actes mentals (p. Ex., Resar, comptar, repetir paraules en silenci) repetitius que el subjecte realitza com a resposta a una obsessió o d’acord amb regles que ha d’aplicar de manera rígida.
3.- L’objectiu dels comportaments o actes mentals és prevenir o disminuir l’ansietat o el malestar, o evitar algun esdeveniment o situació temuda; però, aquests comportaments o actes mentals no estan connectats d’una manera realista amb els destinats a neutralitzar o prevenir, o bé resulten clarament excessius. Nota: Els nens petits poden no ser capaços d’articular els objectius d’aquests comportaments o actes mentals.

B- Les obsessions o compulsions requereixen molt de temps (p. Ex., Ocupen més d’una hora diària) o causen malestar clínicament significatiu o deteriorament en el social, laboral o altres àrees importants del funcionament.

C- Els símptomes obsessiu-compulsius no es poden atribuir als efectes fisiològics d’una substància (p. Ex., Una droga, un medicament) o a una altra afecció mèdica.

D- L’alteració no s’explica millor pels símptomes d’un altre trastorn mental (p. ex., preocupacions excessives, com en el trastorn d’ansietat generalitzada; preocupació per e! Aspecte, com en el trastorn dismòrfic corporal; dificultat de desfer o renunciar a les possessions, com en el trastorn d’acumulació; arrencar els cabells, com en la tricotilomania (trastorn de arrencar els cabells); gratar la pell, com en el trastorn de excoriació (gratar la pell); estereotípies, com en el trastorn de moviments estereotipats; comportament alimentari ritualitzat, com en els trastorns de la conducta alimentària; problemes amb substàncies o amb el joc, com en els trastorns relacionats amb substàncies i trastorns addictius; preocupació per patir una malaltia, com en el trastorn d’ansietat per malaltia; impulsos o fantasies sexuals, com en els trastorns parafílics; impulsos, com en els trastorns disruptius, de el control dels impulsos i de la conducta ; ruminacions de culpa, com en el trastorn de depressió major; inserció de pensaments o deliris, com en l’esquizofrènia i altres trastorns psicòtics; o patrons de comportament repetitiu, com en els trastorns de l’espectre autista).

  • Trastorn dismòrfic corporal:

A- Preocupació per un o més defectes o imperfeccions percebudes en l’aspecte físic que no són observables o semblen sense importància a altres persones.

B- En algun moment durant el curs del trastorn, el subjecte ha realitzat comportaments (p. Ex., Mirar-se al mirall, endreçar-se en excés, gratar la pell, voler assegurar-se les coses) o actes mentals (p. Ex., comparar el seu aspecte amb el d’altres) repetitius com a resposta a la preocupació per l’aspecte.

C- La preocupació causa malestar clínicament significatiu o deteriorament en el social, labora! o altres àrees importants del funcionament.

D- La preocupació per l’aspecte no s’explica millor per la inquietud sobre el teixit adipós o el pes corporal en un subjecte els símptomes compleixen els criteris diagnòstics d’un trastorn de la conducta alimentària.

DOL PATOLÒGIC

Horowitz (1980) defineix el dol complicat com aquell la intensificació arriba a el nivell en què “la persona està desbordada, recorre a conductes desadaptatives, o roman inacabablement en aquest estat sense avançar en el procés de dol cap a la seva resolució”. Podem definir el duel complicat o patològic en quatre apartats:

  • Duel crònic: Aquell que té una durada excessiva, mai arriba a una conclusió satisfactòria, i la persona que el pateix és molt conscient que no aconsegueix acabar-lo.
  • Duel retardat: També anomenat inhibit, suprimit o posposat. La persona té una reacció emocional insuficient en el moment de la pèrdua, que es pot deure a la manca de suport social, a la necessitat de ser forta per algú més o per alguna cosa, o a sentir-se aclaparat per la quantitat de pèrdues. En un moment de el futur la persona pot experimentar els símptomes de el dol, de vegades per una pèrdua posterior; i els símptomes poden ser desproporcionats respecte a la pèrdua.
  • Duel exagerat: La persona experimenta la intensificació d’un dol normal, se sent desbordada i recorre a una conducta desadaptativa. La persona és conscient que els seus símptomes estan relacionats amb una pèrdua. Inclouen trastorns psiquiàtrics més grans que sorgeixen després d’una pèrdua. Alguns exemples poden ser la depressió clínica posterior a una pèrdua, l’ansietat en forma d’atacs de pànic o conductes fòbiques, l’abús d’alcohol o altres substàncies i el trastorn d’estrès posttraumàtic.
  • Duel emmascarat: La persona experimenta símptomes i conductes que els causen dificultats però no s’adonen ni reconeixen que estan relacionats amb la pèrdua. Poden aparèixer com a símptomes físics (malalties psicosomàtiques, …), o conductes desadaptatives, (depressió inexplicable, hiperactivitat, …).
Diagnòstic diferencial entre dol normal i dol patològic
DoL normal Dol patològic
A) Moment d’aparició: als pocs dies de la mort A) Setmanes o mesos després duel endarrerit. No aparició de el duel (negació de el duel)
B) Intensitat: incapacitant durant uns dies. B) Intensitat: incapacitant durant uns dies.
C) Característiques: negar aspectes de la mort: característiques de el mort (idealització), circumstàncies, … C) Característiques: negar aspectes de la mort: característiques de el mort (idealització), circumstàncies, …
D) Identificar-se amb el mort (imitant trets, atresorant pertinences, …) D) Identificar-se amb el mort (imitant trets, atresorant pertinences, …)
E) Sentir la veu, veure o olor a el difunt de forma efímera i momentània (reconèixer que no és real) E) Sentir la veu, veure o olor a el difunt de forma efímera i momentània (reconèixer que no és real)
F) Patir símptomes somàtics similars als que van causar la mort de la víctima (identificació) F) Patir símptomes somàtics similars als que van causar la mort de la víctima (identificació)
G) Desenvolupar conductes en relació a el mort culturalment acceptables (dol temporal, …). G) Desenvolupar conductes en relació a el mort culturalment acceptables (dol temporal, …).
ALTERACIONES PSICOSOMÀTIQUES

Suposa un trastorn psicològic que genera un efecte físic, provocant alguna conseqüència en l’organisme. És a dir, s’origina en la ment però afecta el cos. D’aquesta manera, apareixen una sèrie de símptomes o signes físics, d’intensitat suficient per a ser considerats de manera clínica, i per als quals no hi ha explicació mèdica; els suposa en conseqüència un substrat psicològic. El concepte de psicosomàtica va sorgir a partir de l’observació de les associacions que hi ha entre diferents experiències emocionals i l’aparició d’algunes alteracions somàtiques.

Les alteracions psicosomàtiques poden ser en tot el cos. Molt freqüents són en el sistema digestiu, alteracions de l’estabilitat (vertigen), alteracions musculars (contractures), mals de cap i migranyes, …

TRASTORNS DE LA SON

A- predominant insatisfacció per la quantitat o la qualitat de la son, associada a un (o més) de »els símptomes següents:

1.- Dificultat per iniciar i! somni. (En nens, això es pot posar de manifest per la dificultat per iniciar el son sense la intervenció del cuidador).
2.- Dificultat per mantenir el son, que es caracteritza per despertars freqüents o problemes per tornar a agafar el son després de despertar. (En nens, això es pot posar de manifest per la dificultat per tornar a agafar el son sense la intervenció del cuidador.)
3.- Despertar aviat al matí amb incapacitat per tornar a dormir.

B- L’alteració de la son causa malestar clínicament significatiu o deteriorament en el social, laboral, educatiu, acadèmic, del comportament o altres àrees importants del funcionament.

C- La dificultat de la son es produeix a l’almenys tres nits a la setmana.

D- La dificultat de la son és present durant un mínim de tres mesos.

E- La dificultat de la son es produeix malgrat les condicions favorables per dormir.

F- L’insomni no s’explica millor per un altre trastorn de la son-vigília i no es produeix exclusivament en el curs d’un altre trastorn de la son-vigília (p. Ex., Narcolèpsia, un trastorn de la son relacionat amb la respiració, un trastorn de l’ ritme circadià de son-vigília, una parasomnia).

G- L’insomni no es pot atribuir als efectes fisiològics d’una substància (p. Ex., Una droga, un medicament).

H- La coexistència de trastorns mentals i afeccions mèdiques no explica adequadament la presència predominant d’insomni.

TRASTORN BIPOLAR

La persona pateix episodis maníacs, hipomaníacs i de depressió major en forma de fases.

Episodi maníac

A-  Un període ben definit d’estat d’ànim anormal i persistentment elevat, expansiu, irritable, i un augment anormal i persistent de l’activitat o l’energia, que dura com a mínim una setmana i està present la major part del dia, gairebé tots els dies (o qualsevol durada i es necessita hospitalització).

B- Durant el període d’alteració de l’estat d’ànim i augment de l’energia o l’activitat ha tres (o més) dels símptomes següents (quatre si l’estat d’ànim és només irritable) en grau significatiu i representen un canvi notori del comportament habitual:

1.- Augment de l’autoestima o sentiment de grandesa.
2.- Disminució de la necessitat de dormir (p. Ex., Se sent descansat després de només 4 hores de son).
3.- Més xerraire del que és habitual o pressió per mantenir la conversa.
4.- Fuga d’idees o experiència subjectiva que els pensaments van a gran velocitat.
5.- Facilitat de distracció (és a dir, l’atenció canvia massa fàcilment a estímuls externs poc importants o irrellevants), segons s’informa o s’observa.
6.- Augment de l’activitat dirigida a un objectiu (social, a la feina o l’escola, o sexual) o agitació psicomotora (és a dir, activitat sense cap propòsit no adreçada a un objectiu).
7.- Participació excessiva en activitats que tenen moltes possibilitats de conseqüències doloroses (p. Ex., Dedicar-se de forma desenfrenada a compres, gresques, indiscrecions sexuals o inversions de diners imprudents).

C- L’alteració de l’estat de l’ànim és prou greu per causar un deteriorament important, en el funcionament social o laboral, per necessitar hospitalització per tal d’evitar el mal a si mateix o als altres, o perquè hi ha característiques psicòtiques.

D- L’episodi no es pot atribuir als efectes fisiològics d’una substància (p. Ex., Una droga, un medicament, un altre tractament) o a una altra afecció mèdica.
Es necessita al menys un episodi maníac al llarg de la vida per al diagnòstic de trastorn bipolar I.

Episodi hipomaníac

A- Un període ben definit d’estat d’ànim anormal i persistentment elevat, expansiu o irritable, i un augment anormal i persistent de l’activitat o l’energia, que dura com a mínim quatre dies consecutius i està present la major part del dia, gairebé tots els dies.

B- Durant el període d’alteració de l’estat d’ànim i augment de l’energia i activitat, han persistit tres (o més) dels símptomes següents (quatre si l’estat d’ànim és només irritable), representen un canvi notori del comportament habitual i han estat presents en un grau significatiu:

1.- Augment de l’autoestima o sentiment de grandesa.
2.- Disminució de la necessitat de dormir (p. Ex., Se sent descansat després de només tres hores de son).
3.- Més xerraire del que és habitual o pressió per mantenir la conversa.
4.- Fuga d’idees o experiència subjectiva que els pensaments van a gran velocitat.
5.- Facilitat de distracció (és a dir, l’atenció canvia massa fàcilment a estímuls externs poc importants o anar rellevants), segons s’informa o s’observa.
6.- Augment de l’activitat dirigida a un objectiu (social, a la feina o l’escola, o sexual) o agitació psicomotora.
7.- Participació excessiva en activitats que tenen moltes possibilitats de conseqüències doloroses (p. Ex., Dedicar-se de forma desenfrenada a compres, gresques, indiscrecions sexuals o inversions de diners imprudents).

C- L’episodi s’associa a un canvi inequívoc del funcionament que no és característic de l’individu quan no presenta símptomes.

D- L’alteració de l’estat d’ànim i el canvi en el funcionament són observables per part d’altres persones.

E- L’episodi no és prou greu per causar una alteració important del funcionament social o laboral, o necessitar hospitalització. Si hi ha característiques psicòtiques, l’episodi és, per definició, maníac.

F- L’episodi no es pot atribuir als efectes fisiològics d’una substància (p. Ex., Una droga, un medicament, un altre tractament).

 

Episodi de Depressió Major:

A- Cinc (o més) dels símptomes següents han estat presents durant el mateix període de dues setmanes i representen un canvi de el funcionament anterior; a l’almenys un dels símptomes és (1) estat d’ànim deprimit o (2) pèrdua d’interès o de plaer.

1.- Estat d’ànim deprimit la major part del. dia, gairebé cada dia, segons es desprèn de la informació subjectiva (p. ex., se sent trist, buit o sense esperança) o de l’observació per part d’altres persones (p. ex., se li veu plorós). (Nota: En nens i adolescents, l’estat d’ànim pot ser irritable.)

2.- Disminució important de l’interès o el plaer per totes o gairebé totes les activitats la major part del dia, gairebé cada dia (com es desprèn de la informació subjectiva o de l’observació).

3.- Pèrdua important de pes sense fer dieta o augment de pes (p. Ex., Modificació de més de el 5% del pes corporal en un mes), o disminució o augment de la gana gairebé cada dia. (Nota: En els nens, considerar el fracàs en l’augment del pes esperat.)

4.- Insomni o hipersòmnia gairebé cada dia.

5.- Agitació o retard psicomotor gairebé cada dia (observable per part d’altres, no simplement la sensació subjectiva d’inquietud o alentiment).

6.- Fatiga o pèrdua de l’energia gairebé cada dia.

7.- Sentiments d’inutilitat o de culpabilitat excessiva o inadequada (que pot ser delirant) gairebé cada dia (no simplement el autoretret o culpa per estar malalt).

8.- Disminució de la capacitat per pensar o concentrar-se, o de prendre decisions, gairebé tots els dies (a partir de el relat subjectiu o de l’observació per part d’altres persones).

B- Pensaments de mort recurrents (no només por a morir), idees suïcides recurrents sense un pla determinat, intent de suïcidi o un pla específic per fer-ho.

C- Els símptomes causen malestar clínicament significatiu o deteriorament en el social, laboral o altres àrees importants del funcionament.

D- L’episodi no es pot atribuir als efectes fisiològics d’una substància o d’una altra afecció mèdica.

Si només ha existit fase hipomaníaca i mai fase maníaca és considerat Trastorn Bipolar II

PROBLEMES D’AUTOESTIMA

Els problemes d’autoestima són a l’arrel de molts dels problemes psicològics que experimenten les persones. Sense necessitat d’anar de la mà de trastorns mentals, aquesta classe de valoracions pessimistes sobre un mateix fan més probable que es porti una vida insatisfactòria, centrada en metes poc ambicioses.

I és que els problemes d’autoestima són una de les causes més freqüents de malestar psicològic. Aquesta mena de situacions incòmodes, ansiògenes o font de veritable mal emocional parteixen d’un conjunt de creences que en psicologia és anomenat autoconcepte, o autoimatge, i que conté totes aquestes idees sobre un mateix, els adjectius que defineixen el “Jo”.

La persona amb baixa autoestima sol comparar constantment amb els altres, se sent menys o insegura del seu propi criteri. La culpa dels errors persegueix a aquelles persones que tenen molt baixa autoestima, es torturen amb allò que han fet o allò que havien de fer i no van fer. En qualsevol situació fortuïta on algú els jutja o opina sobre ells l’agafen de referència per a justificar els seus arguments de baixa autoestima.

PROBLEMES DE PARELLA / CONFLICTES FAMILIARS

A les parelles i en la famílies hi ha molts moments on els conflictes de convivència són un problema real per a aquells que comparteixen la vida.

  • Conflictos de pareja:

En les relacions de parella hi ha diferents fases en l’oscil·lació dels sentiments i dels frecs entre els cònjuges. La major part dels conflictes es
basen en una comunicació deficient o en múltiples malentesos per l’error de suposar o pressuposar les intencions de la parella. La gelosia, la por de perdre’l / la, els conflictes amb les famílies polítiques, els diferents interessos sexuals, conflictes i decepcions passades, …

  • Conflictos familiares:

Moltes famílies entren en conflicte a partir d’un determinat moment com per exemple quan els fills petits arriben a l’adolescència i comencen a imposar els seus criteris i la família entra en disputa sobre “com fer les coses” o sobre les normes a seguir. En altres casos la família està preocupada per un dels seus membres i la dinàmica familiar es veu afectada pels problemes d’un membre i les repercussions en els altres.

TRASTORN PER ESTRÈS POSTTRAUMÀTIC (TRAUMA)

Els criteris següents s’apliquen a adults, adolescents i nens majors de 6 anys.

A- Exposició a la mort, lesió greu o violència sexual, ja sigui real o amenaça, en una (o més) de les formes següents:

1.- Experiència directa de l’esdeveniment (s) traumàtic (s).
2.- Presència directa de l’esdeveniment (s) ocorregut (s) a uns altres. Coneixement que el succés (s) traumàtic (s) ha passat a un familiar proper o a un amic íntim.
3.- En els casos d’amenaça o realitat de mort d’un familiar o amic, el succés (s) ha d’haver estat violent o accidental.
4.- Exposició repetida o extrema a detalls repulsius de l’esdeveniment (s) traumàtic (s) (p. Ex., Socorristes que recullen restes humanes; policies repetidament exposats a detalls del maltractament infantil). Nota: El Criteri A4 no s’aplica a l’exposició a través de mitjans electrònics, televisió, pel·lícules o fotografies, llevat que aquesta exposició estigui relacionada amb el treball.

B- Presència d’un (o més) dels símptomes d’intrusió següents associats a l’esdeveniment (s) traumàtic (s), que comença després de l’esdeveniment (s) traumàtic (s):

1.- Records angoixants recurrents, involuntaris i intrusius de l’esdeveniment (s) traumàtic (s). Nota: En els nens majors de 6 anys, es poden produir jocs repetitius en què s’expressin temes o aspectes de l’esdeveniment (s) traumàtic (s).
2.- Somnis angoixants recurrents en els quals el contingut i / o l’afecte de la son està relacionat amb el succés (s) traumàtic (s). Nota: En els nens, poden existir somnis aterridors sense contingut recognoscible.
3.- Reaccions disociativas (p. Ex ,, escenes retrospectives) en què el subjecte sent o actua com si es repetís el succés (s) traumàtic (s). (Aquestes reaccions es poden produir de forma contínua, i l’expressió més extrema és una pèrdua completa de consciència de l’entorn present.) Nota: En els nens, la representació específica del trauma pot tenir lloc en el joc.
4.- Malestar psicològic intens o prolongat a l’exposar-se a factors interns o externs que simbolitzen o s’assemblen a un aspecte de l’esdeveniment (s) traumàtic (s).
5.- Reaccions fisiològiques intenses a factors interns o externs que simbolitzen o s’assemblen a un aspecte de l’esdeveniment (s) traumàtic (s).

C- Evitació persistent d’estímuls associats a l’esdeveniment (s) traumàtic (s), que comença després del succés (s) traumàtic (s), com es posa de manifest per una o les dues característiques següents:

1.-Evitació o esforços per evitar records, pensaments o sentiments angoixants sobre o estretament associats a l’esdeveniment (s) traumàtic (s).
2.- Evitació o esforços per evitar recordatoris externs (persones, llocs, converses, activitats, objectes, situacions) que desperten records, pensaments o sentiments angoixants sobre o estretament associats a l’esdeveniment (s) traumàtic (s).

D- Alteracions negatives cognitives i de l’estat d’ànim associades a l’esdeveniment (s) traumàtic (s), que comencen o empitjoren després de l’esdeveniment (s) traumàtic (s), com es posa de manifest per dos (o més) de les característiques següents:

1.- Incapacitat de recordar un aspecte important de l’esdeveniment (s) traumàtic (s) (a causa típicament a amnèsia dissociativa i no a altres factors com una lesió cerebral, alcohol o drogues).
2.- Creences o expectatives negatives persistents i exagerades sobre un mateix, els altres o el món (pàg. Ex., “Estic malament”, “No puc confiar en ningú”, “El món és molt perill” “Tinc els nervis destrossats”).
3.- Percepció distorsionada persistent de la causa o les conseqüències de l’esdeveniment (s) traumàtic (s) que fa que l’Individu s’acusi a si mateix o als altres.
4.- Estat emocional negatiu persistent (p. Ex., Por, terror, enuig, culpa o vergonya).
5.- Disminució important de l’interès o la participació en activitats significatives.
6.- Sentiment de desinterès o estranyament dels altres.
7.- Incapacitat persistent d’experimentar emocions positives (p. Ex., Felicitat, satisfacció sentiments amorosos).

E- Alteració important de l’alerta i reactivitat associada a l’esdeveniment (s) traumàtic (s), que comença o empitjora després de l’esdeveniment (s) traumàtic (s), com es posa de manifest per dos (o més) de les característiques següents :

1.- Comportament irritable i rampells de fúria (amb poca o cap provocació) que s’expressen típicament com agressió verbal o física contra persones o objectes.
2.- Comportament imprudent o autodestructiu.
3.- Hipervigilància.
4.- Resposta de sobresalt exagerada.
5.- Problemes de concentració.
6.- Alteració de la son (p. Ex., Dificultat per conciliar o continuar el son, o somni inquiet

F- La durada de l’alteració (Criteris B, C, D i E) és superior a un mes.

G- L’alteració causa malestar clínicament significatiu o deteriorament en el social, laboral o una altra; àrees importants del funcionament.

H- L’alteració no es pot atribuir als efectes fisiològics d’una substància (p. Ex., Medicament, alcohol) o a una altra afecció mèdica.

ALTERACIONS DE LA IDENTITAT SEXUAL

El trastorn d’identitat sexual fa referència a sentir una persistent malestar sobre la seva condició sexual, al costat del desig de ser de l’altre sexe, arribant a verbalitzar repetidament que es pertany a ell.

La disfòria de gènere comporta un sentiment intens i persistent que el sexe anatòmic d’un individu no encaixa amb la percepció que té de si mateix com masculí, femení, mixt, neutre o un altre (identitat sexual). Aquest sentiment de desajust fa que la persona experimenti una angoixa significativa o menyscaba en gran mesura la seva capacitat per desenvolupar-se.

La transsexualitat és la forma més extrema de la disfòria de gènere.

A- Una marcada incongruència entre el sexe que un sent o expressa i el que se li assigna, d’una durada mínima de sis mesos, manifestada per un mínim de dues de les característiques següents:

1.- Una marcada incongruència entre el sexe que un sent o expressa i els seus caràcters sexuals primaris o secundaris (o en els adolescents joves, els caràcters sexuals secundaris previstos).
2.- Un fort desig per desprendre dels caràcters sexuals propis primaris o secundaris, a causa d’una marcada incongruència amb el sexe que se sent o s’expressa (o en adolescents joves, un desig d’impedir el desenvolupament dels caràcters sexuals secundaris previstos).
3.- Un fort desig per posseir els caràcters sexuals, tant primaris com secundaris, corresponents al sexe oposat.
4.- Un fort desig de ser de l’altre sexe (o d’un sexe alternatiu diferent de què se li assigna).
5.- Un fort desig de ser tractat com de l’altre sexe (o d’un sexe alternatiu diferent de! Que se li assigna).
6.- Una forta convicció que un té els sentiments i reaccions típics de l’altre sexe (o d’un sexe alternatiu diferent de què se li assigna).

B- El problema va associat a un malestar clínicament significatiu o un deteriorament en el social, laboral o altres àrees importants del funcionament.

TRASTORN DE L’ESPECTRE AUTISTA

Deficiències constants en la comunicació social i en la interacció social. Deficiències en l’acostament social, manca de compressió i la gestió de les emocions. Dificultats per entendre tot allò que no és el literal en la comunicació. Moltes dificultats seguir el joc imaginatiu en la interacció social i per “fer amics”, fins i tot, falta d’interès per les altres persones.

– Patrons restrictius i repetitius en els comportaments, interessos i activitats amb moviments, utilització d’objectes de forma repetitiva o parla estereotipada.

– Insistència en la monotonia, excessiva inflexibilitat de rutines, interessos molt restringits i fixos. – Hiper- o hiporreactividad als estímuls sensorials o interès inhabitual per aspectes sensorials de l’entorn.

Podem Trobar 3 graus:

* Grau 1 -> necessita ajuda

* Grau 2 -> necessita ajuda notable

* Grau 3 -> necessita ajuda molt notable

TDA / TDAH, PROBLEMES D'APRENENTATGE I DE NEURODESENVOLUPAMENT

Inatenció i / o hiperactivitat que interfereix en el funcionament global del subjecte:

A- Inatenció:

1.- Sovint falla a prestar la deguda atenció a detalls o per distracció es cometen errors en les tasques escolars, a la feina o durant altres activitats (p. Ex., Es passen per alt o es perden detalls, el treball no es porta a terme amb precisió).
2.- Sovint té dificultats per mantenir l’atenció en tasques o activitats recreatives {p. ex., té dificultat per mantenir l’atenció en classes, converses o la lectura perllongada).
3.- Sovint sembla no escoltar quan se li havia directament (p. Ex., Sembla tenir la ment en altres coses, fins i tot en absència de qualsevol distracció aparent).
4.- Sovint no segueix les instruccions i no acaba les tasques escolars, els quefers o els deures laborals (pàg. Ex., Comença tasques, però es distreu ràpidament i s’evadeix amb facilitat).
5.- Sovint té dificultat per organitzar tasques i activitats (p. Ex., Dificultat per gestionar tasques seqüencials, dificultat per posar els materials i pertinences en ordre, descuit i desorganització en el treball, mala gestió de el temps no compleix els terminis).
6.- Sovint evita, li desagrada o es mostra poc entusiasta en iniciar tasques que requereixen un esforç mental sostingut (p. Ex., Tasques escolars o quefers domèstics, en adolescents majors i adults, preparació d’informes, completar formularis, revisar articles llargs).
7.- Sovint perd coses necessàries per a tasques o activitats (p. Ex., Materials escolars, llapis, llibres, instruments, cartera, claus, papers de la feina, ulleres, mòbil).
8.- Sovint es distreu amb facilitat per estímuls externs (per a adolescents majors i adults, pot incloure pensaments no relacionats).
9.- Sovint oblida les activitats quotidianes (p. Ex., Fer les tasques, fer les diligències, en adolescents majors i adults, tornar les trucades, pagar les factures, acudir a les cites).

 

B- Hiperactivitat / Impulsivitat:

1.- Sovint juga amb o colpeja les mans o els peus o es retorça al seient.
2.- Sovint s’aixeca en situacions en què s’espera que romangui assegut (p. Ex., S’aixeca a la classe, a l’oficina o en un altre lloc de treball, o en altres situacions que requereixen mantenir-se en el seu lloc).
3.- Sovint corre o s’enfila en situacions en què no resulta apropiat. (Nota: adolescents o adults, pot limitar-se a estar inquiet).
4.- Sovint és Incapaç de jugar o d’ocupar tranquil·lament en activitats recreatives.
5.- Sovint està “ocupat,” actuant com si “el impulsés un motor” (pàg. Ex., És incapaç d’estar o se sent incòmode estant quiet durant un temps prolongat, com en restaurants, reunions, els altres poden pensar que està intranquil o que li resulta difícil seguir-los). 6.- Sovint parla excessivament. Sovint respon inesperadament o abans que s’hagi conclòs una pregunta (pàg. Ex., Acaba les frases d’altres, no respecta el torn de conversa).
7.- Sovint li és difícil esperar el seu torn (p. Ex., Mentre espera en una cua). Sovint interromp o es fica amb altres (p. Ex., Es fica en les converses, jocs o activitats, pot començar a utilitzar les coses d’altres persones sense esperar rebre permís, en adolescents i adults, pot ficar-se o avançar-se al que fan els altres.

 

  • Problemes d’aprenentatge:

A- Dificultat en l’aprenentatge i en la utilització de les aptituds acadèmiques, evidenciat per la presència de al menys un dels següents símptomes que han persistit almenys durant 6 mesos, tot i intervencions dirigides a aquestes dificultats:

1.- Lectura de paraules imprecisa o lenta i amb esforç (p. Ex., Llegeix paraules soltes en veu alta incorrectament o amb lentitud i vacil·lació, sovint endevina paraules, dificultat per expressar bé les paraules), o
2.- Dificultat per comprendre el significat del que llegeix (p. Ex., Pot llegir un text amb precisió, però no comprèn la pregària, les relacions, les inferències o el sentit profund del que llegeix).
3.- Dificultats ortogràfiques {p. ex., pot afegir, ometre o substituir vocals o consonants).
4.- Dificultats amb l’expressió escrita (pàg. Ex., Fa múltiples errors gramaticals o de puntuació en una oració, organitza malament el paràgraf, l’expressió escrita d’idees no és clara).
5.- Dificultats per dominar el sentit numèric, les dades numèriques o el càlcul (p. Ex., Comprèn malament els números, la seva magnitud i les seves relacions, compta amb els dits per sumar nombres d’un sol dígit en lloc de recordar l’operació matemàtica com fan seus iguals, es perd en el càlcul aritmètic i pot intercanviar els procediments).
6.- Dificultats amb el raonament matemàtic (p. Ex., Té gran dificultat per aplicar els conceptes, fets o operacions matemàtiques per resoldre problemes quantitatius).

B- Les activitats acadèmiques afectades estan substancialment i en grau quantificable per sota del que s’esperava per a l’edat cronològica de l’individu i interfereixen significativament amb el rendiment acadèmic o laboral, o amb activitats de la vida quotidiana, que es confirmen amb mesures (proves) estandarditzades administrades individualment i una avaluació clínica integral. En individus de 17 i més anys, la història documentada de les dificultats de l’aprenentatge es pot substituir per l’avaluació estandarditzada.

C- Les dificultats d’aprenentatge comencen a l’edat escolar, però poden no manifestar-totalment fins que les demandes de les aptituds acadèmiques afectades superen les capacitats limitades de l’individu (p. Ex., En exàmens cronometrats, la lectura o escriptura d’informes complexos i llargs per a una data límit inajornable, tasques acadèmiques excessivament pesades).

D- Les dificultats d’aprenentatge no s’expliquen millor per discapacitats intel·lectuals, trastorns visuals o auditius no corregits, altres trastorns mentals o neurològics, adversitat psicosocial, manca de domini en el llenguatge d’instrucció acadèmica o directrius educatives inadequades.

TRASTORNS DEL LLENGUATGE

Trastorns de la parla:

  • Dislàlies: Trastorn de l’articulació dels fonemes, generalment degudes a dificultats en l’aprenentatge. Poden aparèixer aïllades o associades a altres trastorns.
  • Disglòssies: Trastorn de l’articulació dels fonemes a causa de alteracions orgàniques en els òrgans fonoarticulatoris.
  • Disàrtria: Trastorn motor de la parla d’origen neurològic caracteritzat per lentitud, debilitat, imprecisió, incoordinació, moviments involuntaris i / o alteració de el to de la musculatura implicada en la parla.

Trastorns del llenguatge:

  • Retard del llenguatge: Desfasament de el desenvolupament del llenguatge pel que fa a l’edat cronològica.
  • Afàsies: Trastorn del llenguatge ocasionat per dany neurològic. Es caracteritza per trastorns en l’emissió dels elements sonors de la parla, dèficit en la comprensió i trastorns en la denominació.

Trastorns de la deglució:

  • Deglució atípica: Postura i ús inadequats de la llengua en l’acte de deglució.
  • Disfàgia: Alteració de la seguretat i eficàcia de la deglució que dificulta el correcte pas de l’aliment des de la boca cap a l’estómac, el que augmenta la probabilitat de desnutrició, deshidratació i aspiració pulmonar.

Trastorn del llenguatge escrit:

  • Dislèxia: dificultat significativa i persistent en la forma escrita del llenguatge sense observar cap altre tipus d’alteració. Discalcúlia i Disortografia.

Trastorn de la fluïdesa:

  • Disfèmia: més coneguda com tartamudesa. És la interrupció en l’expressió verbal amb certa freqüència i no es poden controlar amb facilitat.
  • Taquifèmia: trastorn del ritme de la parla caracteritzat per una velocitat excessiva i amb un missatge poc estructurat i normalment incoherent.

Trastorns de la veu:

  • Rehabilitació de patologies o disfonies causades per un abús o mal ús vocal o per la presència de nòduls o pòlips.

Demències:

  • Estimulació cognitiva en demències.
OBESITAT I SOBREPÈS, PATOLOGIES DIGESTIVES, AL·LÈRGIES I INTOLERÀNCIES ALIMENTÀRIES

Alteracions nutricionals i relacionades amb la dieta i que provoquen malestar en la qualitat de vida de les persones:

  • Sobrepès i Obesitat: tant en adults com en nens.
  • Patologies digestives: com poden ser còlon irritable, colitis ulcerosa, síndrome de Crohn, úlcera pèptica, Helicobacter pylori, sobrecreixement bacterià, etc.
  • Intoleràncies alimentàries: intolerància a la lactosa, a la fructosa, al sorbitol, celiaquia, …
  • Necessitats nutricionals dirigides a l’esport: dificultats en l’entrenament esportiu relacionat amb la dieta o la nutrició que s’està seguint.
  • Patologies relacionades amb diferents etapes en la dona: embaràs, postpart, lactància, menopausa, …
ESTRÈS

Es considera estrès a el mecanisme que es posa en marxa quan una persona es veu embolicada per un excés de situacions que superen els seus recursos. Per tant, es veuen superats per intentar complir amb les demandes que se li exigeixen per superar-les. En aquests casos, l’individu experimenta una sobrecàrrega que pot influir en el benestar tant físic com psicològic i personal.

L’estrès pot causar molts símptomes, tant físics, com psicològics i emocionals. Moltes vegades els afectats no relacionen els signes amb el propi estrès, els més freqüents són:

  • Mal de cap: és el tipus més freqüent, tothom ha tingut mal de cap alguna vegada. El més comú és el mal de cap tensional (provocat per la tensió muscular que exercim sobre el cap, la mandíbula i el coll entre d’altres), generat per l’estrès o l’ansietat de forma habitual.
  • Mala memòria.
  • Diarrea (excés de excrements aquoses i toves) o restrenyiment o dificultat per eliminar femta.
  • Falta d’energia o de concentració: la gent se centra tant en un tema, que li costa prestar atenció a la resta de coses, perdent d’aquesta manera part de la concentració.
  • Canvis de la conducta.
  • Problemes de salut mental: com ansietat o depressió.
  • Problemes cardiovasculars i musculoesquelètiques: quan l’estrès es perllonga molt temps. Canvis en el pes: generat pels mals hàbits alimentaris vinculats amb l’estrès. Els canvis de gana solen anar acompanyats habitualment d’un estil de vida sedentari.
  • Problemes estomacals.
  • Cansament constant i prolongat. Problemes a nivell sexual: el cansament generat per l’estrès pot prolongar provocant problemes en molts àmbits de la vida, inclòs el sexe.
  • Rigidesa a la mandíbula i el coll: que pot ocasionar mals de cap.
  • Insomni o excés de son: la dificultat per agafar el son és una causa freqüent d’estrès, afectant tant a la quantitat com a la qualitat de la son.
  • Desgast a nivell cel·lular i envelliment: amb el descans es pot recuperar i fer reversible el procés de desgast per estrès. Si algú no dorm de forma continuada evitarà en un estat d’hiperactivitat continuat i se li acumularan els successos estressants. En aquests casos, la persona afectada pot arribar a tenir problemes de salut, tant físics com mentals.
ENCOPRESI / ENURESI
  • Enuresi:

A- Emissió repetida d’orina al llit o a la roba, ja sigui voluntària o involuntària.

B- El comportament és clínicament significatiu quan es manifesta amb una freqüència de al menys 2 vegades per setmana durant un mínim de 3 mesos consecutius o per la presència de malestar clínicament significatiu o deteriorament en el social, acadèmic (laboral) o altres àrees importants del funcionament.

C- L’edat cronològica és d’almenys 5 anys (o un grau de desenvolupament equivalent).

D- El comportament no pot atribuir-se als efectes fisiològics d’una substància (p. Ex., Un diürètic, un antipsicòtic) o una altra afecció mèdica (p. Ex., Diabetis, espina bífida, epilèpsia).

Pot ser:

– Només nocturna: emissió d’orina només durant el son nocturn.
– Només diürna: emissió d’orina durant les hores de vigília.
– Nocturna i diürna: Una combinació dels dos subtipus anteriors.

  • Encopresi:

1.- Excreció repetida d’excrements en llocs inapropiats (p. Ex., A la roba, a terra), ja sigui involuntària o voluntària.
2.- A l’almenys un d’aquests episodis es produeix cada mes durant un mínim de 3 mesos.
3.- L’edat cronològica és d’almenys 4 anys (o un grau de desenvolupament equivalent).
4.- El comportament no es pot atribuir als efectes fisiològics d’una substància (p. Ex., Laxants) o una altra afecció mèdica, excepte per un mecanisme relacionat amb el restrenyiment.

Pot ser:

  • Amb restrenyiment i incontinència per desbordament: Existeixen proves de la presència de restrenyiment en l’exploració física o la història clínica.
  • Sense restrenyiment i incontinència per desbordament: No hi ha proves de la presència de restrenyiment en l’exploració física o la història clínica.
ADDICCIONS

Dins d’aquest apartat podem destacar els trastorns per addicció a substàncies (drogues) concretes com: alcohol, tabac, cànnabis, cafeïna, al·lucinògens, inhalants, amfetamines (cocaïna, amfetamines i altres estimulants), opiacis (morfina, codeïna, heroïna, metadona) , sedants, hipnòtics i ansiolítics. En tots es presenta el trastorn per consum, intoxicació i el trastorn per abstinència.

De la mateixa manera trobem addiccions que no són a substàncies sinó: sexuals, joc patològic.

¿VOLS FER ALGUNA CONSULTA?
Escriu-nos
Call Now Button

Qué tratamos