Hi ha experiències que no es poden oblidar per més temps que hagi passat des de que les vam viure. Recordo que havia estat una mica nerviós i de mal humor durant uns dies, com irritat, però res important. Podríem dir que, com li passa a gairebé tothom, simplement vaig tenir uns dies “més espès del normal”. Vaig oblidar-ho, ja que al cap de pocs dies se’n va passar.
Un diumenge vaig sortir amb els meus amics i vam anar a prendre una copa. De sobte i sense cap raó, em va venir una sensació aclaparadora d’ansietat, el meu cor va començar a bategar violentament, respirava cada vegada amb major dificultat , m’ofegava, em faltava l’aire, els meus ulls semblava que volien sortir de les orbites, vaig notar una sufocació calenta per tot el meu cos, les cames van vacil·lar, volia cridar i no vaig poder, tot girava al meu voltant, de sobte no vaig sentir res del que passava al meu voltant, la meva ment i el meu cos estaven totalment accelerats, …
Els meus amics em van ficar en un cotxe i ràpidament em van portar a urgències. No recordo molt bé quant de temps vaig estar allà o el que em van fer, però a poc a poc em vaig anar calmant, el cor va tornar a bategar compassadament i tot i que em vaig quedar que tot em feia mal i amb una gran ressaca, semblava que recuperava la respiració.
El que més em va indignar va ser que no em van fer res. Es van limitar a dir que havia tingut un atac de pànic, que tenia ansietat i que havia de prendre algunes pastilles pels nervis”.
Aquesta descripció d’un atac de pànic podria ser la narració de qualsevol persona que hagi patit un episodi agut a l’ansietat, però l’ansietat és un problema molt comú, que no sempre arriba a aquestes intensitats i es manifesta de maneres molt diferents.
La trobem en aquella persona que, quan ha de prendre una decisió, el seu cor s’accelera, comença a posar-se nerviós i a dubtar entre les diferents possibilitats que s’ofereixen. Que serà el millor?, es pregunta. Dubta, dubta, té por d’equivocar-se i al final acaba decidint amb la convicció que alguna cosa sortirà malament.
També podem trobar-lo en aquella persona que dubta a allunyar-se massa de casa, no serà que després es trobi malament, en aquella persona a qui de sobte se li dispara el cor o que té problemes per respirar sense tenir una raó orgànica que el provoqui. En definitiva, en major o menor mesura, hi ha moltes persones que pateixen ansietat i que aquesta condició els impedeix fer coses que els agradaria i, o no poden fer-les, o fins i tot els hi és impossible portar una vida normal i tranquil·la.
En molts casos, la persona que té ansietat no és conscient de les causes i, en el moment menys esperat, apareix l’ansietat limitant totalment la persona i bloquejant completament la seva forma d’actuar. Després del primer atac o la primera crisi tot es redueix a “no vaig, no ho faré…… ,per si torno a tenir un atac de pànic”.
El més important: saber que això té una solució a través del tractament psicològic per part d’un professional en l’àmbit clínic i sanitari.
SUSANA SÁNCHEZ PÉREZ
Gabinet Psicològic Rehder
