L’escriptor de terror Stephen King va publicar un llibre titulat “Malefici”. El protagonista de la història, Billy, atropella per un descuit a una noia provocant la seva mort. Com a venjança, un familiar de la noia morta va conjurar un malefici sobre el Billy de dues paraules: “Més prim”. Llavors, el protagonista comença a veure com va perdent pes de manera progressiva. Al principi, això no inquieta a Billy i fins i tot ho considera positiu, ja que es nota més lleuger i a gust amb el seu cos. Però, al cap de poques setmanes, el seu cos ha perdut quaranta quilos i el procés continua.
Les sensacions del protagonista de la història podrien equiparar-se a les de les persones que pateixen un trastorn del qual es parla molt en els últims anys: l’anorèxia. Els pacients anorèxics presenten una por exagerada a engreixar i la necessitat de reduir el seu pes corporal al màxim. Igual que el Billy, a l’inici del trastorn, les persones anorèxiques se senten bé perquè es veuen cada vegada més prims i més a gust amb el seu cos. No obstant, a mesura que avança el trastorn, desenvolupen una distorsió significativa de l’apreciació del pes, grandària o forma del seu cos, que els porta a pensar que mai estan prou primes.
L’anorèxia es presenta amb major predominança en el sexe femení. Solen ser noies sense obesitat acusada, encara que en alguns casos pot haver-hi un discret sobrepès. El perfil d’aquestes persones sol correspondre al d’adolescents sense trastorns psicològics previs, responsables, perfeccionistes, amb èxit escolar, emocionalment immadures i dependents del nucli familiar. Presenten poca confiança en si mateixes i baixa autoestima, per la qual cosa es mostren submises i obedients de les figures d’autoritat. Són noies obsessives i insegures amb pors i preocupacions i tendeixen a l’aïllament social. Temen la maduració física, personal i sexual, desitgen interrompre el seu desenvolupament corporal amb la no ingesta de menjar, evitant així la pubertat i les responsabilitats del rol adult, ja que no se senten preparades.
En els inicis del trastorn, el caràcter d’aquestes persones canvia respecte al menjar i es tornen irritables, agressives, emocionalment inestables i amb dificultats per a concentrar-se. Tracten de reprimir els seus desitjos de menjar i, en lloc d’aversió al menjar, desenvolupen un interès per ella que es manifesta en la compra de llibres de cuina o a cuinar pels altres. Evitar la ingesta de menjar per a buscar la primesa es converteix en el centre de les seves vides. Aquest estil de pensament els atorga una identitat i tenir una personalitat pròpia, que els dona seguretat.
Algunes de les estratègies i arguments que utilitzen els anorèxics per a ocultar el seu problema són: ingerir menjar només davant dels familiars i dejunar en la resta de situacions, evitar menjar a casa, automedicar-se per a malestars ficticis, defensar que ja és major perquè li controlin el que menja, realitzar una activitat física desmesurada, evitar mostrar el seu cos, anar al bany després de la ingesta de menjar, etc.
Per a superar el trastorn, és imprescindible la intervenció d’un professional que actuï sobre la persona afectada i també sobre el seu entorn. I és que els efectes que aquesta malaltia té sobre les famílies són considerables.
JOSÉ ANTONIO ALCUÉSCAR MARTINEZ
Psicòleg Col-legiat Núm 15069
