Imaginem que estem a una festa, on hi ha molta gent, la música està a tot volum, existeixen converses per tots llocs, i veiem a dues noies que es relacionen diferent en la celebració. D’una banda, està la Marta, a qui veiem com a peix a l’aigua, li agrada la música molt forta, parla amb tothom i se li veu molt còmoda. D’altra banda, està la Sandra que prefereix estar amb el seu cercle d’amics i amigues, prefereix estar fora de la festa parlant tranquil·lament, ja que dins amb la quantitat de gent que hi ha segurament es sentiria incòmoda.
Quina diferència hi ha entre la Marta i la Sandra? Destaquem que les dues es troben a la mateixa festa, però es relacionen molt diferent, a la Marta se la veu com una persona molt extravertida i a la Sandra més introvertida.
La majoria de les persones tenim una definició sobre el que és ser una persona extravertida o introvertida, però realment Què és la extraversió i la introversió? Es basa en les diferències en com interaccionem amb el món i com recarreguem la nostra energia social. Encara que aquesta diferenciació no és absoluta, ens permet descobrir les preferències i tendències generals que ens permeten comprendre’ns millor. És a dir, tant l’extraversió com la introversió ho catalogaríem com a trets de personalitat.
M’agradaria fer èmfasi en les característiques de la personalitat introvertida, com és el cas de la Sandra. Com s’ha explicat en l’exemple, la Sandra és una persona que prefereix entorns tranquils, s’ho passa millor fora de la festa que dins, prefereix trobades relaxants com per exemple un sopar amb amics… Si es troba envoltada de molta gent, pot sentir-se aclaparada i amb l’obligació de mantenir converses i interactuar amb gent, la qual cosa li porta a malbaratar molta energia. És per això, que existeix la tendència en la introversió social a necessitar recarregar la bateria social en solitud.
Què més es pot destacar de la personalitat introvertida? Solen ser persones que els agrada escoltar activament, solen ser molt observadores, reflexionen abans de comunicar qualsevol cosa i és per això què prefereixen petits grups, tenir converses profundes i passar desapercebuts.
D’altra banda, és important destacar els mites que giren entorn de la introversió social, ja que solem associar-la erròniament amb la timidesa o l’aïllament. En el cas de la Sandra, no és una persona tímida, no té por a la interacció social i no es bloqueja, sinó que prefereix mantenir contacte amb el seu grup de confiança i en entorns més assossegats. Tampoc és una persona aïllada de la societat, ja que té contacte amb el seu entorn i vol socialitzar, però necessita fer-ho al seu ritme per a sentir-se còmoda, tenint espais de solitud.
No obstant això, la introversió no ha de veure’s com una feblesa o un defecte, és una part de l’espectre humà, és un tret natural de la personalitat que té les seves pròpies fortaleses i desafiaments. Cadascun té la seva forma de socialització i d’entendre el món.
A vegades els desafiaments que tenim en la vida poden provocar que ens sentim malament, per exemple, poden generar malestar, problemes socials, dificultats personals… pel que un especialista en salut mental ens pot ajudar a millorar en qualitat de vida.
PAULA ALBARRAN ESTEVE
Psicòloga General Sanitària
Col·legiada Núm 29.916
