La desconfiança en la parella és un sentiment que genera molta inseguretat en un mateix i dificulta el curs de la relació. Quan passa, apareixen una sèrie de dubtes sobre nosaltres mateixos que ens venen contínuament al cap: seré reemplaçable?, vol estar amb mi?, encara s’ho passa bé amb mi?, continua estimant-me?… Dubtes que romanen en els nostres pensaments i mantenen a la persona en un estat d’incertesa i preocupació per ser substituït.
Aquesta desconfiança pot aparèixer per diversos motius, tant reals com imaginaris. Entre ells, destaca la influència de les experiències prèvies. El record d’infidelitats o mentides d’una relació anterior poden portar a la persona a pensar que una cosa semblant pot tornar a passar-li.
Entre els motius, també pot ser un detonant pensar que la relació de parella no passa pel millor moment. Perquè l’enamorament inicial ha disminuït, perquè es percebi falta de compromís, per l’aparició de problemes en l’àmbit sexual o per una major freqüència de desavinences o discussions, per exemple.
Gelosia i desconfiança són dos sentiments que sovint van de la mà. La gelosia apareix en sentir que la relació perilla i la persona amb qui compartim el dia a dia podria abandonar-nos per una altra persona. Tant si hi ha motius reals com si no, la gelosia i la desconfiança condueixen a una dinàmica conflictiva en la relació de parella, en la qual por, nervis i ràbia conviuen.
En aquestes circumstàncies, és freqüent que la persona experimenti pensaments repetitius de tipus anticipatiu quan percep senyals de mentides o davant situacions de risc. Per exemple, si la parella marxa uns dies poden activar-se les obsessions sobre què farà durant la seva estada fora, o si surt de nit amb amics/as o si passa molt temps amb els companys de treball.
Sovint, veiem com la desconfiança acaba dominant a la persona, convertint-se en una cosa obsessiva que ocupa els seus pensaments de manera recurrent. D’aquesta manera, quan per exemple sona el telèfon i en resposta al missatge la parella somriu, pot pensar des de “i si està parlant amb algú amagant-m’ho?” fins a “una altra vegada m’està enganyant, està clar que parla amb un altre/a”.
Aquestes situacions comparteixen una característica: la falta de control. La desconfiança porta a voler controlar tot el que fa la parella, per a generar una falsa sensació de seguretat. Quan no n’hi ha, és habitual que apareguin comportaments de comprovació i cerca de proves com llegir el telèfon aliè, analitzar amb detall les fotografies del lloc on es troba la parella, realitzar trucades freqüents o sotmetre a infinites preguntes sobre l’on, quan i, sobretot, amb qui.
És important tenir en compte que aquests comportaments que al principi proporcionen alleujament i seguretat, acaben per perpetuar la desconfiança, mantenen el patiment i, en conseqüència, no milloren la qualitat de la relació de parella. És recomanable abandonar aquestes conductes obsessives i augmentar la comunicació entre la parella
Finalment, en el cas de pensar que la desconfiança i la gelosia estan dirigint la nostra vida i no sapiguem com parar-lo, consultem a un professional de la psicologia perquè pugui ajudar-nos a gestionar-lo.
ANNA POUS VIÑAS
Psicòloga General Sanitaria
Col·legiata Nº 24.910
