Un dia en Marc ve a consulta i comenta: “A vegades tinc la sensació que no puc controlar el que estic pensant, el cap no para de donar voltes al mateix, és com si no el pogués controlar i sembla que m’estigui tornant boig. I quan veig que no puc parar em vaig posant cada cop més nerviós. Una de les coses que estic notant últimament és que socialment estic tenint dificultats perquè no em ve de gust, quan tinc una quedada amb amics i no hi ha més remei i sé que hi he d’anar, doncs hi vaig, però tot i això noto que no ho estic gaudint, que no em concentro, que no estic al cas del que em diuen. Sincerament si fos per mi prefereixo no anar, prefereixo evitar aquesta situació i quedar-me a casa. Però després torno a tenir la sensació que no controlo el meu cap i que m’estic tornant boig“
Què li està passant al Marc?
Aquest seria un fragment que representa tant el pensament com les conductes que fan les persones que pateixen Trastorn Obsessiu. Per començar, com és aquest pensament? Hi ha diverses característiques que podem observar per identificar-lo com un pensament obsessiu, ja que poden ser tant pensament, imatges o impulsos que són recurrents, automàtics, persisteixen i que ens fan rumiar constantment. Tal com li passa al Marc, es té la sensació que no es poden frenar i que s’està perdent el control, que ens estem tornant bojos. No hi ha moments de tranquil·litat sinó al contrari, ens anem inquietant cada cop més, ens anem posant més nerviosos i això provoca angoixa, sensació d’ofec, malestar, palpitacions… . Una altra característica que explica el Marc, és la dificultat que es pot presentar a l’hora de socialitzar, veiem que aquests pensaments automàtics i preocupants van agafant força i això provoca que ens costi connectar amb la gent que ens envolta, ens aïllem, anem perdent connexió amb el món exterior i més connexió amb el món intern. A més a més, no es pot parar de plantejar situacions que són negatives i que poden arribar a succeir.
En segon lloc, què acostuma a fer al Marc? El que està fent és començar a fer conductes que permetin evitar les situacions conflictives o amb conductes que creiem que solucionaran el problema i així poder reduir el malestar. No està decidint per ell mateix sinó que és la por la que dirigeix la seva conducta.
Hi ha diferents exemples que ens podem trobar. Un d’ells seria que ens podem trobar malament i acabar pensant automàticament: I si tinc una malaltia greu i no ho han vist? Torno a anar al metge que em tregui de dubtes. Però ens pot passar que no anem una vegada al metge, sinó que es converteixi en un constant, que arribem a dubtar del que ens diu el professional, que només recordem una part de la informació i ens generi més preguntes. També ens podem trobar amb l’exemple de tocar qualsevol objecte i pensar: I si em contagio o em contamino d’alguna cosa dolenta? Millor que em vagi a netejar les mans per si de cas i així evito que em passi.
Tal com hem anat comentant és important entendre com són els pensaments i les conductes quan es pateix Trastorn Obsessiu, ja que hi ha la sensació d’estar en un bucle sense fi.
És recomanable que si ens trobem amb aquesta situació actualment, o veiem que es pot desenvolupar, tinguem present que podem acudir a un professional de la psicologia perquè ens pugui ajudar a manejar-lo i així, millorar en qualitat de vida.
PAULA ALBARRAN ESTEVE
Psicóloga General Sanitaria
Colegiada nº 29.916
